lunes, 11 de octubre de 2010

RESISTIRÉ


Hoy Jolie ha regresado a casa. Muchísimas gracias a tod@s los que os habéis interesado por ella.

La mañana del jueves 30 de septiembre la operaron. Muchas horas de quirófano y varios veterinarios interviniendo: le sacaron un riñón y todo el aparato reproductor (matriz, ovarios…). El tumor era enorme y complicó la operación porque envolvía la aorta. La aorta es la principal arteria del cuerpo y no había margen de error. Además el tumor estaba adherido a la piel por dentro y había que cortar y coser.

Después de tres días de hospitalización Jolie vino para casa, para alegría de toda la manada. JOLIE es muy hogareña y ya estaba cansada del hospital. Ella parecía estar “bien”. Al menos eso nos quería demostrar. Pero a los tres días, le subió mucho la fiebre y nuestra familia la llevó de nuevo al Hospital. La volvieron a operar. Algunas de las muchas suturas internas se habían roto y estaban infectadas. Tres días más de estancia en el Hospital.
"Esto" es lo que le sacaron a JOLIE

JOLIE en el quirófano, en plena operación

- Hoy es el primer día que no estoy muerta–nos ha dicho JOLIE, solo bajar del coche. He perdido 5 kilos, me han abierto 2 veces en una semana, tengo las cuatro patas llenas de pinchazos, 25 puntos de sutura en la barriga…, pero RESISTIRÉ.
 
RESISTIRÉ... Estoy recordando ahora sus palabras de hace 12 días, antes de partir hacia el Hospital, cuando nos dijo “No sé si el camino es largo o corto, pero mientras haya camino yo estaré aquí”

- RESISTIRÉ –continua JOLIE. Voy a vivir cada día como si se lo hubiera arrebatado a la muerte. Quiero sentir más que nunca el gozo de estar viva. Decir estoy viva, soy maravillosa, estoy, soy. Existo.

Tod@s nos miramos sorprendid@s y nos sentimos contagiad@s por su optimismo para afrontar la vida.

De pronto, se dirige a mí:

- KIT, publica esto en el “Blog de Llum”, para todas las personas que tienen un collie:

- Preferimos que nos digáis unas palabras de aliento y de cariño ahora, que estamos vivos, y no un desgarrador poema, cuando estemos muertos.
- Preferimos disfrutar de los más mínimos detalles vuestros ahora, que estamos vivos, y no de grandes manifestaciones de pesar, cuando muramos.
- La vida os da hoy la hermosa posibilidad de demostrar vuestros afectos a los seres amados. No la desaprovechéis, mañana será demasiado tarde.
- Aprovechad a vuestros seres queridos, ahora que están entre vosotros… Amadlos, respetadlos, acordaos de ellos… ¡hoy, que están vivos!

Empieza a llover de nuevo. Llevamos dos días con mucha lluvia, pero, por un momento, la lluvia se había detenido para recibir a JOLIE. Nuestra familia la llama para que entre en casa. No quieren confianzas. Y yo sé que no dormirán tranquilos hasta que no sepan los resultados de la biopsia.

Mientras acompaño a JOLIE hasta dentro de casa, ella me susurra al oído:

- Estoy viva y esto es lo más importante, pero me duele en el alma no poder volver a ser madre, sobre todo por aquellas personas que esperaban ilusionadas un hijo mío…


RESISTIRÉ

Resistiré
para seguir viviendo.
Soportaré los golpes
y jamás me rendiré.
Y aunque los sueños
se me rompan en pedazos,
Resistiré

5 comentarios:

  1. M'alegro molt ke tot hagi surtit be,dintre de tot, deunido pobreta tenia molt mal,estaba pendent de alguna noticia i veig ke de momemt anem amb bon cami,anims Jolie el mon est dels valents. Tambe molt anims a vosaltres Jesus i Rosa. Una Abrasada. M.Angels,Jenna i Duk.

    ResponderEliminar
  2. Estem super contentes tieta/àvia Jolie!!
    Els que no ens coneixen pensen que els collies som fluixets, però això no és així som molt forts i valents, i per a la nostra família traiem forces de tot arreu. Un exemple n’és el nostre l’Elliot que ben aviat en farà 14 i a pesar de la seva avançada artrosi treu forces de dins el seu cor per acompanyar-nos en alguna curta passejada. Sabem que també tu trauràs moltes forces del teu gran cor de collie!!
    Una abraçada per tu i la teva gran família,
    Olivia i Vilma.

    ResponderEliminar
  3. Hola: sóc en Last.Aquests dies passats tot escoltant converses telefóniques de la MªÀngels (la meva família, juntament amb el Hippie i el Fideu) em vaig enterar, de la teva malaltia, operació,segona operació,convalescència, patiment, patiment de la teva família ... i ara ....ESTIC TANT CONTENT ... La vida s'obre pas, les energies bones han vençut, has lluitat, has vençut i has tornat. No et conec però si et sembla be, t'escriuré més vegades, a tu i els teus germans, que són els meus. Germans de cor, juntament amb les nostres famílies humanes. Has de saber que sóc un mascle mol maco i delicat i si un dia ens arrivem a conéixer, serem molt bons amics, perque m'agraden molt els éssers intel.ligents i forts, que no es rendeixen. Fins aviat.Un piló de llepades.

    ResponderEliminar
  4. Hola,
    Acabo de leerlo... y he llorado :(
    Espero que se recupere pronto y que sea feliz.
    A veces miro a mi perra y se me cae la baba. Pienso como me sentiria si le pasara algo... uff se les quiere tanto... son tan especiales...
    Es una raza de la que solo te puedes dar cuenta de lo que realmente son si has tenido la suerte de tener uno un tu vida. Son adorables, perfectos. Y sabeis de o que hablo.

    Estaré mas atenta esperando ver noticias buenas sobre su recuperación. Seguro que todo sale bien.
    Muchisimos animos.
    Nagore y Nura

    ResponderEliminar
  5. Ens alegrem moltíssim de que la Biòpsia hagi sortit bé!!

    Olivia i Vilma

    ResponderEliminar